La Humanitat durant la Guerra Civil

A l'inici de la Guerra Civil, ningú pensava que el conflicte anés a durar més d'uns quants dies, però a l'agost, La Humanitat comença a organitzar la informació en seccions de caràcter polític: "Bengales de guerra" per JM Francès, " antena "," Siluetes de campanya ", per M. Valldeperes, i "Del front de guerra" per LL. Capdevila amb breus notes sobre temes diversos, de vegades anecdòtics, relacionats amb la guerra, a més, l'article gairebé diari de Rovira i Virgili, i la secció "Política de Catalunya enfora" per N.M ª Rubió que surt a partir del maig del 38 , i dues seccions que surten més tard i són esporàdiques: "Joventut", amb informació de les activitats i actituds del partit (JEREC), i "Els homes d'ERC" (després "La nostra tasca") amb informació i entrevistes a les personalitats destacades d'ERC. La informació sobre ERC i JEREC, i l'exposició ideològica de la seva política s'aguditza a partir de l'any 38, amb titulars cada vegada més cridaners, especialment ideats per aixecar l'ànim dels republicans. No obstant això, seran aquests mateixos titulars els que faran intuir que el conflicte no és favorable a la II República.

Hi ha altres seccions informatives: "Informació de l'estranger" (algunes vegades relacionada amb la guerra d'Espanya i el feixisme), "Generalitat de Catalunya" (després "Als centres oficials", amb diferents subseccions), i "Espectacles per a Avui "o" Espectacles Públics "(" Teatres "i" Cinema "), entre altres. Té també una secció cultural: "Les lletres", dresprés "Mirador discret: art, música, literatura", i més endavant, "Llibres i publicacions", amb ressenyes de llibres, notícia d'algun concurs literari, novetats bibliogràfiques. Conté, a més, articles sobre la problemàtica del intel.lectual i la guerra, amb informació del Congrés Internacional d'Escriptors Antifeixistes. Publiquen alguns poemes i reprodueixen alguns discursos, manifestos i articles d'altres publicacions. Amb consignes, i algunes fotos, dibuixos, caricatures i acudits (alguns reproduïts d'altres publicacions).
 

Amb el transcurs de la guerra, tirar endavant el diari es fa una tasca més àrdua cada vegada: el paper escasseja, i al final és de color cendra i de poca qualitat ia més el nombre de pàgines es redueix dràsticament.

El diari va resistir fins al final i va ser l'últim diari en català publicat a Barcelona, ​​el 24 de gener del 39. Aquest dia va sortir un sol full. La primera pàgina era encapçalada per aquesta notícia:
"És resisteix bravament al front de Catalunya. Els Nostres línies s'han Estat rectificades LLEUGERAMENT ". Unes línies més avall, s'havia afegit: "Que cadascú compleixi AMB el SEU deure en el lloc que li pertoqui. Tots els homes utils, a fortificar!".

Durant la guerra va ser un dels diaris més ben informats i dels pocs que va donar alguna dada sobre l'assassinat del seu ex-redactor Josep Maria Planes per elements de la FAI (1936.08.27), o sobre l'actitud pro-republicana de escriptors anglesos com Virginia Woolf i HG Wells.

Es va enfrontar amb el president del Govern central, Juan Negrín, quan Barcelona ja era la seva seu, i això va suposar la destitució de Marià Rubió i Tudurí com a director al final del 37 i l'advertència pública, des de les planes del diari, a col.laborador Enric J . Ferrer per haver ofès al Consell d'Economia (1937.12.29).