dijous, 10 de febrer del 2011

Origens de La Veu de Catalunya



La Veu de Catalunya inicia la seva publicació com una revista setmanal de caràcter literari i polític l’11 de gener de 1891, fundada per Narcís Verdaguer i Callis i el poeta i argenter, Joaquim Cabot i Rovira. El padrí d’aquest naixement fou en Jaume Collell, un dels motors de la renaixença literària i política. Collell era un poeta, orador i periodista insígnia en el periodisme català de dretes. En el seu pla de campanya, Collell ja indicava quina direcció havia de prendre el setmanari per defensar el catalanisme que ell creia convenient propagar.

Jaume Collell Bancells
Despertar la consciència del poble català, recordar son passat, no amb ploraneras elegies sinó amb els robustos accents de l’esperança en el pervindre, defensar les nostres institucions i la nostra llengua, últim i sagrat “palladium” que ens queda de l’antiga autonomia, reivindicar aquesta, així en l’ordre polític com administratiu... veus aquí companys, la gran campanya que ens toca fer, el bon combat a què som cridats tots els qui amem de veres la Pàtria”   Jaume Collell
                                                                                                                      
IDEOLOGIA AMB QUE S’IDENTIFICA EL DIARI
 
Sota aquests principis, La Veu de Catalunya sorgeix com una publicació conservadora i democristiana d’afinitat política amb la Lliga Regionalista de Catalunya que pretén ser la veu de la dreta catalana i que tindrà entre els seus col·laboradors a personatges com el fundador de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó (líder de la Lliga), entre d’altres.
La Veu de Catalunya, es el diari oficiós de La Lliga Regionalista de Catalunya erigint-se com el portaveu del partit. Diem oficiós perquè com succeeix amb altres diaris com es el cas de l’Opinió o l’Humanitat (diaris oficials d’Esquerra Republicana de Catalunya en diferents períodes de temps) en els quals hi figura el nom del partit que hi ha darrere la publicació,en aquest cas La Veu de Catalunya s’identifica com un diari d’anuncis, notícies i avisos però en cap cas es diu obertament que sigui el diari de la Lliga Regionalista tot i que el símbol de l’àliga que figura a la capçalera dissenyada per l’arquitecte Domènech i Muntaner es conegut per les revistes satíriques d’humor de l’època com el símbol de la Lliga i els ciutadans l’associen com a tal.

Membres de la Lliga Regionalista en la reunió de la fundació del partit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada