El dia de Nadal de l’any 1898 sortia el darrer número de La Veu de Catalunya, setmanari. La seva primera pàgina de text duia el següent comunicat: “Per escriptura pública firmada el dia quinze del corrent, la propietat d’aquest setmanari fou traspassada a una societat anònima constituïda amb l’objecte principal de publicar, amb el nom de La Veu de Catalunya, un diari escrit en català”. En la mateixa pàgina s’explica quina es la voluntat del nou diari: “la nostra Veu de Catalunya no mor, sinó que es transforma en una mena d’acció molt més activa, estesa i forta.”
PRIMER DIARI CATALÀ AMB VOCACIÓ POLÍTICA
El nou diari es començarà a publicar a partir de l’1 de gener del 1899 i serà el segon diari que es publica en català després del diari La Renaixença i Diari Català (diari predecesor de La Veu). El diari surt en català per que vol abanderar un moviment catalanista que tal com diu Collell pretén despertar la consciència del poble català.
La Renaixença va sorgir com una revista literària amb dedicació també a les ciències que destacava per ser una publicació totalment apolítica. No obstant, a partir de 1873 es comencen a publicar articles de marcat contingut polític centrats en les qüestions catalanes però el 1878 la publicació es suspesa per la difusió d’aquests articles i Angel Guimerà recupera el caire literari de la revista. Fruit d’una sèrie de desacords entre el director de Diari Català (Valentí Almirall) i els editors de La Renaixença provocaran que la publicació es converteixi en un diari.
En definitiva, la Renaixença era un diari on s’escrivien alguns articles de contingut polític però essencialment era una publicació literària cosa que va provocar que La veu de Catalunya es convertís en el diari polític de referència de la dreta catalana per la seva vocació i mordacitat política.
 |
| Vinyeta on es recrea la redacció de La Veu de Catalunya |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada