dimarts, 8 de febrer del 2011

Qui hi ha darrere La veu i a qui representa?

Per La Veu de Catalunya han passat nombroses personalitats del catalanisme polític entre els quals es toben polítics, periodistes i escriptors molt influents en la Catalunya de principis del segle XX. A continuació en fem un repas de tots aquells que han estat més rellevants en el seu pas per la publicació amb una especial dedicació a aquells que varen estar al capdavant del diari durant els fets d'octubre i els anys previs i posteriors Aquesta és la relació de directors i redactors en cap que varen estar darrere de La Veu:

Directors: Enric Prat de la Riba, director fundant del setmanari entre el 1899 i el 1914; Josep Morató, entre el 1914-1918; Joaquim Pellicena, entre el 1918 i el 1933; Raimon d’Abadal, entre el 1933 i el 1936.


De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Raimon Casellas, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba

Redactors en cap: Raimon Casellas, redactor en cap entre 1899 i 1910; Jaume Bofill i Matas, redactor en cap entre 1910 i 1922; Antoni Casas Fortuny, redactor en cap entre 1930 i 1932; Joan Costa i Déu, redactor en cap entre 1933-1936.
La Veu de Catalunya va tenir una gran influència entre els periodistes de principis del segle XX i més enllà d’Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó també varen col·laborar altres figures polítiques, periodístiques i literàries com Illdefons Sunyol,Lluís Duran, Joaquim Rubió, Joan Sardà, Josep Puig i Cadafalch, Prudenci Bertrana, Josep Maria Junoy, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Jaume Bofill, Josep Carner, Carles Sentís, Irene Polo, Ferran Agulló...

La Veu de Catalunya representava els sectors més conservadors de la burgesia catalana i el sector eclesiàstic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada