Temps de República
Les eleccions del 12 d’abril de 1931 foren, com es sabut, una manifestació de l’antimonarquisme general d’Espanya, ja que a totes les grans ciutats van guanyar les candidatures republicanes. El republicanisme s’imposa amb la victòria a Barcelona d’Esquerra Republicana de Catalunya seguit per la Lliga. La victòria republicana desencadena el naixement de forces publicacions d’esquerres com l’Opinió (diari d’ERC), La Nau, La Publicitat, El Matí que s’uniren a La Veu de Catalunya com a publicacions en català.
El pas de la república va donar lloc a la politització immediata de la premsa, ara reflectint la bullícia dels canvis socials i nacionals i la creixent polarització política de la societat. La dècada dels 30 va ser una època on s’imposa la premsa republicana i on La Veu de Catalunya restava a l’ombra com el gran diari de la oposició republicana.
Bienni conservador
El desembre de 1931 la llibertat de premsa fou oficialment proclamada per la Constitució amb la qual sortiren una sèrie de publicacions en català com eren: La Humanitat, L’Opinió, FullO ficial dels Dilluns, La Ciutat i el Diari del Migdia. Posteriorment s’adoptaren una sèrie de lleis com la Llei de la defensa de la República (1931) i la Llei de l’ordre públic (1933) que van modificar la llibertat incondicional de la premsa. Segons aquestes lleis es preveia “la possibilitat de suspendre periòdics i sotmetre’ls a la censura quan ho exigís la seguretat de l’Estat.” El que va passar es que aquesta darrera llei d’ordre públic va ser promulgada per un govern d’esquerres però va ser aplicada per un dretes ja que al novembre del 1933 la dreta va tornar al poder, provocant d’aquesta manera que tot un seguit de publicacions catalanes d’esquerra restessin suspeses arran dels fets del 6 d’octubre del 1934. Algunes d’aquestes publicacions suspeses varen ser La Humanitat, l’Opinió, el setmanari l’Hora...
La Veu després dels fets
La Veu de Catalunya no figurava a la llista tot i ser una publicació catalana per el fet d’anar associada a una ideologia de dretes i només va ser silenciada. De manera que es va tornar a publicar el 9 d’octubre de 1934, juntament amb les altres publicacions no suspeses. Les publicacions suspeses varen haver de crear publicacions substitutòries. Com tota la premsa que podia ser considerada de dretes La Veu de Catalunya va veure el 20 de juliol de 1936 incautada la seva redacció i la seva impremta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada