Introducció: la notícia

La caiguda del govern de Ricardo Samper el passat dia 2 d’octubre, i la formació d’un govern format exclusivament per membres del CEDA per part d’Alejandro Lerroux ha tingut conseqüències. Aquest fet sembla desnaturalitzar tots els propòsits inicials de la República, i és que el seu republicanisme és considerat com a més que dubtós; així com també el seu respecte per algunes llibertats aconseguides o per la mateixa autonomia catalana. A més, aquest nou govern, juntament amb altres esdeveniments com ara la fundació de Falange Española, han estat vistos amb preocupació pel paral·lelisme amb l’ascens dels feixismes a Europa. Per aquest motiu sorgeixen arreu de l’estat una sèrie de protestes promogudes pels sindicats i pels republicans d’esquerra. 

On les revoltes han pres més cos ha estat a Astúries i a Catalunya. En el primer cas, han desembocat en enfrontaments armats de més de quinze dies de durada, sufocats amb una forta repressió. A Catalunya, el sindicat majoritari, la CNT, i la ciutadania en general, no han secundat la vaga convocada i la revolta ha pres un caire més polític. I és que, a més, aquí s’ha començat a veure en perill la mateixa autonomia per la paràlisi dels traspassos de serveis i financers.

Fent una valoració poc precisa de les forces de què disposava, Companys proclama la República Federal el dia 6 d’octubre, imitant el gest de Macià del 14 d’abril del 1931, per tal d’obligar el govern central a negociar. Textualment, ha dit: “En nom del poble i del Parlament, el govern que presideixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya i proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola”, alhora que convidava els republicans demòcrates a instaurar un govern provisional de la República a Catalunya. Ha estat, doncs, una proclama federal, no separatista, que buscava capitalitzar l’oposició al nou govern.

Aquesta rebel·lió ha estat ràpidament sufocada amb la declaració de l’estat de guerra per part del govern central i l’ocupació del palau de la Generalitat per l’exèrcit comandat pel general Batet. Als locals del CADCI (Centre Autonomista del Comerc i de la Indústria) s’ha produït una resistència que ha comportat la mort de líders independentistes com Jaume Compte o Manuel González Alba.



Companys en el moment de la proclamació de l'Estat Català


La insurrecció ha finalitzat amb el govern de la Generalitat i el ple de l’Ajuntament de Barcelona empresonats als vaixells Uruguay i Ciudad de Cádiz, amb una condemna del govern català a trenta anys de presó, i amb uns 3.500 detinguts a tot Catalunya.



El govern català detingut a Madrid