En l’estudi comparatiu del tractament mediàtic que fan dos coneguts diaris de la premsa catalana com són La Veu de Catalunya i La Humanitat, del fets del 6 d’octubre de 1934, hem considerat que la Veu, per la seva posició ideològica contraposada a la del poder que hi havia a Catalunya en aquells moments (governaven els republicans) podria ser interessant per contrastar-ho amb la informació provinent del bàndol republicà, que era qui més publicacions de premsa escrita aportava en l’època de la II República.
La Veu, nom amb el que era popularment coneguda la publicació, es va erigir com el diari líder de la dreta catalana i malgrat tenir una postura crítica amb el govern central de Lerroux consideraven del tot inapropiada la política seguida per el govern república, que titllaven de immadura i suïcida per el seves ambicions polítiques i ells en canvi s’identificaven molt amb valors com el seny i el sentit comú. Aquests valors, són els que el diari agafava com a referència per transmetre el seu discurs polític i els portarà a defensar l’autonomia de Catalunya des d’una vessant molt més conservadora que passa per el consens amb el govern central i no l’enfrontament directe.
La Humanitat, per la seva banda, es va convertir als pocs mesos del seu naixement en el diari oficial d'Esquerra Republicana de Catalunya, sota la direcció del mateix Lluís Companys, que després protagonitzaria els fets d'octubre de 1934, l'objecte del nostre estudi. La Humanitat complia la funció de ideologitzar als lectors cap a la tendència republicana per tal de mostrar els pros d'aquest sistema de govern i el benefici que reportaria a la societat espanyola i catalana. Aquesta funció de ideologització era una característica constant en el periodisme català del segle XIX i principis del segle XX, fins a tal punt, que era considerat millor que el periodisme d'empresa - el periodisme modern - hegemònic en l'actualitat. La Humanitat va ser víctima i testimoni dels vaivens socials, que mostraven una societat convulsa, molt lluny de l'anhelada pau, estabilitat i benestar que es buscava amb la instauració de la II República. Així, després de la proclamació de Companys de la república catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica, la Humanitat seguirà diàriament els fets, criticant durament l'actuació del govern central al detenir a tot el govern de Companys. Pocs dies després dels fets aquesta capçalera seria censurada i malgrat tot va seguir publicant, ara sota el nom de La Ciutat. Així van aconseguir evadir la censura i seguir informant - i formant - als seus lectors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada