Antecedents
Primer de tot cal mencionar que el nostre grup va decidir centrar-se sobretot en La Veu de Catalunya i, com a complement, en La Humanitat, de forma que aquest anàlisi serà molt més breu i encaminat a comparar-lo amb La Veu de Catalunya. També m’he de disculpar per la mala qualitat de les imatges o si em deixo alguna informació important: he tingut problemes per editar i visualitzar aquestes imatges. Us recomano que en cas de necessitar accedir a un microfilm utilitzeu sempre que pugueu la màquina del fons de la sala.
Una de les primeres diferències es el preu (10 cèntims La Humanitat i 15 La Veu de Catalunya). La segona diferència, també a la portada, es que no fan cap intent d'amagar la seva relació amb Esquerra:
 |
| Fragment de La Humanitat, sota el títol a la dreta pot llegir-se "Fundador: Lluís Companys" |
En aquest diari es pot veure de seguida que, igual que La Veu de Catalunya, ells també dónen més veu als polítics del seu partit. En qüestions ideològiques, ERC es mostra catalanista a jutjar per la importància que li dóna a l’Estatut i en parlar de la centralització de l’Estat.
 |
| Fragment de La Humanitat del 2 d'octubre |
I en aquest altre fragment no es pot veure res del “separatisme” del qual serà acusat més tard Esquerra, més aviat sembla que estiguin preparant el terreny per assegurar-se la participació dels seus lectors en una revolució que els porti a un Estat federat:
 |
| Fragment de La Humanitat del 3 d'octubre |
També resulta interessant el diferent enfocament que li dónen La Veu de Catalunya i La Humanitat a la manifestació d’Esquerra Republica i la Unió de Rabassaires a Reus: mentre la Humanitat li dedica una pàgina sencera el dia 2 d’octubre, La Veu li dedica una columna titulada Llanterna Política per acusar els diaris “esquerrans” d’inflar el nombre d’assistents i explicar una an`cdota per exemplificar que els matiexos assistents no es prenien seriosament la manifestació. I també s’ha de mencionar el diferent ús del llenguatge, molt més reservat i caut en el cas de La Veu en contraposició a La Humanitat, que es més agresiva i té problemes per distinguir fets d’opinions.
Si agafem per exemple la qüestió de la CEDA, La Humanitat ho té molt clar:
 |
| Fragment de La Humanitat del 3 d'octubre |
 |
| Fragment de La Humanitat del 3 d'octubre |
 |
| Fragment de La Humanitat del 3 d'octubre |
I hi afegeixen la importància que això tindrà sobre la Llei de Conreus, un dels punts més importants del programa polític d’Esquerra (fragment de l'esquerra).
Comparant-lo amb La Veu de Catalunya, semblen donar-li molta més importància a la crisi política per la preocupació que tenen de que surti la CEDA (preocupació que no comparteix la Lliga). Per tant, tot i que La Humanitat li dedica més espai a la qüestió, La Veu de Catalunya aporta més varietat de punts de vista sobre la crisi perque no es troba tan centrada en la CEDA. Però La Humanitat deixa molt clar que no es la seva posició política a les dretes del sistema polític el que els preocupa, sino el seu dubtós republicanisme, com en el fragment següent, en el que diuen que Lluís Lucía és l'únic republicà de la CEDA, es a dir, la resta no ho son:
 |
| Fragment de La Humanitat del 3 d'octubre |
La posició del diari respecte a la religiò no es mostra gaire, a diferència de La Veu de Catalunya, exceptuant un petit article dedicat a la mort del Pare Miquel d’Esplugues (que contrasta amb el ressò que va tenir en La Veu de Catalunya), en el que es fa més èmfasi en la seva condició de català i “brillant escriptor” que en el seu paper religiós:
 |
| Fragment de La Humanitat del 3 d'octubre |
La visió que té La Humanitat sobre la solució de Lerroux a la crisi política podría resumir-se amb la vinyeta següent:
 |
| Fragment de La Humanitat del 4 d'octubre |
Una unió entre Lerroux, el Partido Republicano Liberal Demócrata (de centre-dreta), els monàrquics (i ja l’acusa el diari més clarament en un article del 5 d’octubre titulat “Les maniobres de Lerroux per formar el seu govern amb ministres monàrquics”) referint-se a la CEDA, la dreta més radical (simbolitzada per l’home amb esvástica) i els “Agraris lligueros”.
El dia 5 d’octubre surt en portada això, que podría considerar-se el preludi del que passarà al dia següent a Catalunya:
 |
| Fragment de La Humanitat del 5 d'octubre |
I més endavant, dins del diari, una noticia que augmenta l’alarmisme:
 |
| Fragment de La Humanitat del 5 d'octubre |
La veu de Catalunya, que es mostra més cauta i crítica amb les protestes, contrasta amb l’alarmisme de La Humanitat, que resumeix la posició de la Lliga al respecte (i que ja hem vist a La Veu de Catalunya) de la següent manera:
 |
| Fragment de La Humanitat del 5 d'octubre |
Sobre les vagues que portaràn a la revolució de 1934, La Veu de Catalunya hi dedica no més d’una columna d’una vintena de línies mentre que La Humanitat li dedica una pàgina sencera sota el títol:
 |
| Fragment de La Humanitat del 5 d'octubre |
I un últim apunt que trobo interessant abans de passar als fets d’octubre es sobre la publicitat: no hi havía res d’especialment remarcable sobre la publicitat a La Veu de Catalunya a part del nombrosos anuncis que feien referència a la Lliga, en canvi, sobre La Humanitat sorprèn trobar-se amb anuncis de pistoles fins i tot desprès dels altercats. Això fa pensar que l’ús de pistoles debia ser més estés que avui en dia.
 |
| Fragment de publicitat a La Humanitat del 9 d'octubre, però no es l'únic dia que apareix |
Els fets
Titulats pel diari com:
El primer que cal recordar es que el dia 9 d’octubre (ja que el 6, 7 i 8 no hi va haver premsa) La Humanitat es troba sota censura. Això provoca la utilització d’un to més caut i reservat, però els trets essencials es mantenen: el primer es l’especial émfasis que posa La Humanitat en les paraules de Companys:
 |
| Fragment de La Humanitat del 9 d'octubre |
 |
| Fragment de La Humanitat del 9 d'octubre |
 |
| Fragment de La Humanitat del 9 d'octubre |
A diferència de La Veu de Catalunya, que sosté que aquestes declaracions son “separatistes” i “suïcides”. I respecte a la posició de la Lliga en plena crisi política, La Humanitat fa saber que “s’ofereixen al general Batet”.
La censura resulta difícil veure-la, ja que no es troba en alló que hi trobem sinó en el que no hi és. Si sabem de la forta censura a La Humanitat es perquè La Veu de Catalunya ho menciona en un article del mateix dia:
 |
| Fragment de La Veu de Catalunya del 9 d'octubre |
Un editorial amb més émfasi en la tragédia que en la vessant política i sense cap comentari al respecte, “per motius obvis” tal com diu l’article, referint-se a la censura que, tal com diu l’article de dalt, va ser especialment dura amb aquest text en concret. Sobre aquest editorial, una frase que cal ressaltar, no tant pel que diu, sinó pel que inssinua.
 |
| Fragment de La Humanitat del 9 d'octubre |
I aquesta mateixa censura també s’inssinua molt clarament en un requadre de disculpa per l’escassetat d’informació (requadre que La Veu de Catalunya també utilitza però situant-lo al final del diari i no a la portada com La Humanitat), especialment l’última frase ho deixa molt evident:
 |
| Fragment de La Humanitat del 9 d'octubre |
També mencionen al dia següent d’un escorcoll a la seva redacció. La brevetat de la noticia podría ser degut a que hi havia noticies més important o a que els censuradors no volien que se li donés gaire importància:
 |
| Fragment de La Humanitat del 10 d'octubre |
Tot i la censura (que La Humanitat supera substituïnt política per dramatisme) es poden veure imatges dels desperfectes provocats per les revoltes, i sorprén que no surtin a La Veu de Catalunya aquests tipus d’imatges, sobretot per la quantitat d’articles detallant aquests danys. No està clar si això es degut a a problemes logístics (no tenien càmeres disponibles per fotografiar-ho o fotògrafs en els llocs adients) o perquè el diari es limita normalment als retrats de polítics (per posar cara a una noticia) i no van pensar que la fotografía podia ser una bona forma de documentar aquests desperfectes.
 |
| Fotografíes aparegudes a La Humanitat el 9 d'octubre |
Sobre la resta de noticies, també son breus i desorganitzades igual que a La Veu de Catalunya, reflex de la situació del moment. I tot i centrar-se en els fets d’octubre a Catalunya, tampoc deixa de costat les noticies sobre l’estat de les revolucions a la resta de l’estat espanyol.
Els dies 11 i 12 no surt La Humanitat i el dimarts 13 es substituït per “La Ciutat”, amb un disseny semblant a La Humanitat a excepció del títol i de la menció a Lluís Companys com el seu fundador (tampoc canvia el preu). I comença amb una salutació als seus lectors a la portada:
 |
| Fragment de La Ciutat (abans La Humanitat) del 13 d'octubre |
I ja a l’editorial del principi deixa clar que aquest diari no es nou sino una continuació, tot i que en cap moment menciona a “La Humanitat”:
 |
| Fragment de La Ciutat del 13 d'octubre |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada