La nit més llarga de la ràdio catalana

La nit del 6 d'octubre de 1934 es recordada per ser una de les més intenses que s'han viscut en la història social de Catalunya i el record i la informació que en tenim avui dia no serien el mateix de no ser pel paper que hi va jugar la ràdio. El mitjà radiofònic, inventat per Marconi, es va convertir en el principal agent informatiu del moment, a Catalunya, quan tant sols feia un mes que la Generalitat havia obtingut el traspàs de competències i que les emissions radiofòniques estaven dins la legalitat. La ràdio es va anar forjant durant el període republicà com un mitjà de masses indiscutible que era capaç de traspassar fronteres de tot tipus (socials, culturals i geogràfiques) i el que es més important, va fer evident la seva capacitat de convocatòria i influència en l'oient. Pierre Vilar va ser un dels testimonis d'aquella vetlla nocturna: "M'havia passat la nit escoltant la ràdio".

En aquella època la ràdio era un objecte molt valuós que no estava a l'abast de totes les economies i molta gent es reunia en llocs públics per seguir les evolucions del que anava transcorrent, d’aquesta manera, tot i que encara no hi havia molts receptors, el seguiment va ser massiu. El clima d’expectació creat per les notícies que arribaven sobre el desenvolupament del moviment provocà que els catalans, aquella nit, estesin més pendents que mai del transistor. Un dels moments de la nit on el clima d’expectació esdevingué prou alt, va ser quan l’aleshores conseller de Governació, Josep Dencàs, va fer una proclama radiada al poble català. La radiació d’aquesta proclama provoca les primeres reaccions de suport actiu i en diverses poblacions catalanes es mobilitzaren grups cap a Barcelona. Més tard, el president de la Generalitat, a dos quarts de dues, es va dirigir al poble des dels micròfons de les dues emissores barcelonines que tenien connectades permanentment les línies microfòniques amb el Palau de la Generalitat. Les paraules del president, que per una banda demanaven calma i creaven confiança en la voluntat del Govern de comandar la situació, per l’altre eren força enigmàtiques com perquè la gent seguís enganxada al transistor, a l’espera d’un nou comunicat. El discurs definitiu es va fer esperar, però aquell dia ningú va aclucar l’ull esperant el desencadenant de tot el que estava succeint. Va ser a un quart de nou i cinc del vespre quan Lluís Companys, des del balcó del Palau de la Generalitat proclamà l’Estat Català dins la república federal espanyola i instà el poble català a un moviment insurreccional.

En front la bomba informativa que acabava de deixar el President Companys, les emissores comarcals varen connectar amb les barcelonines per seguir el gran moment. A la ràdio catalana es va propagar ràpidament la notícia, ja que calia assegurar-se que tot el país s’assabentés de quina era l’actitud del Govern per tal de coordinar les accions i que el poble fes pinya amb el seu Govern. La ràdio va fer a la perfecció el paper que se li havia encomanat i efectivament es pot assegurar que els fets d’octubre no haguessin estat els mateixos sense la ràdio pel mig, tal com dèiem al principi. La Generalitat va fer mantenir durant tota la nit l’emissió, en un programa extraordinari que anava informant del desenvolupament dels esdeveniments i fent les crides que el Govern creia més oportunes. El general Batet intentà frustradament utilitzar la potència del mitjà radiofònic per propagar la declaració de l’Estat de guerra que tingué una escassa difusió. Els patriotes catalans van mantenir l’optimisme fins que van escoltar la desencisant proclama, ja amb veu afligida, del President Companys en la qual expressava la rendició del govern català. 

En aquella nit del 6 d’octubre de 1934, en que tothom va estar pendent del transistor, les 36 hores de programació radiofònica van crear un clímax que va fer més significativa la transcendència dels fets. La ràdio també va patí les conseqüències de l’empresonament del Govern de la Generalitat i la suspensió de l’Estatut, ja que el dia següent les forces de l’exèrcit registraren les instal·lacions de les emissores barcelonines, en busca d’armes que no van trobar mai. Els mateixos micròfons que unes quantes hores abans havien estat testimonis de la proclamació de l’Estat Català, van haver de sentir les frases amb què acabà la seva intervenció radiada el general Batet: “Un caluroso saludo a los radioyentes y desearles que esas virtudes les inspiren en su conducta, especialmente a los catalanes y españoles, y digo catalanes porque Cataluña no és mas región de España...” La ràdio ja havia estat presa per les tropes del general Batet.

Lluís Companys, parlant pels micròfons de Radio Associació de Catalunya